miércoles, 7 de noviembre de 2007

7- 26 de gener del 1939: La caiguda de la ciutat

Aquell 26 de gener de 1939, les tropes del general Franco confirmaven la noticia de l'ocupació de Barcelona. La llarga i terrible guerra, iniciada el 18 de juliol de 1936 amb l'aixecament de bona part de l'exércit espanyol contra el govern legítim de la República, havia finalitzat per als barcelonins.


Una guerra va dividir el país en dues zones clarament diferenciades: una controlada per les tropes rebels, dirigides pel general Franco, i un altra sota el poder del govern de la República.

Durant gairebé els tres anys que va durar el conflicte, l'exercit franquista va anar conquerint de manera progresiva els territoris que van quedar sota el control Republicà, entre ells Catalunya.


Amb el fí de la guerra, a Barcelona no va arribar la pau, sino que es va iniciar una dura postguerra que es va caracteritzar per la prohibicio de les institucions, de la llengua i la cultura catalana. Aquesta represió va ser especialment sagnant per a la capital catalana i per als seus habitants .


Molts barcelonins van perdre la seva feina per ser considerats contraris al nou règim, mentre que d'altres van ser empresonats o bé afussellats per haver defensat la legalitat republicana.


Per les noves autoritats Barcelona simbolitzava un dels indrets més destacats del catalanisme i del republicanisme, dos dels motius per quals les tropes rebels s'havien aixecat contra el poder legal republicà, per aquesta raó van creure convenient que la ciutat i els seus habitants paguessin amb escreix els seus pecats.

Aquets fet explicarian perquè Barcelona va ser l'únic territori conquerit per l'excércit franquista que va patir un règim especial d'ocupació que es va mantenir fins a l'agost de 1939, quatre mesos després del final de la Guerra Civil.

Per al franquisme era bàsic, per consolidar-se en el poder i imposar el terror entre la població perquè aquesta no poguès aixecar-se en contra seu. Per aquest motiu la repressió a Barcelona, com a tot Catalunya, va ser especialment dura i mai va ser condemnada per cap personalitat del règim.


No hay comentarios: