Els bombardeigs de Barcelona van esdevenir de seguida una tràgica font d'inspiració literària. Els efectes devastadors, tant materials com anímics, d'aquestes accions, la seva crueltat i el seu dramatisme, la seva inexorabilitat i la por i la incertesa de la població a esdevenir-ne una víctima futura conferien a aquest tema un potencial literari enorme, del qual mostrarem alguns exemples.
En les multiples obres de memories personals que inclouen els anys de la Guerra Civil, com ara les del l'alcalde de l'época Carles Pi i Sunyer que va escriure “La Guerra 1936-1939 Memòries”,
“Va ésser llavors que com a alcalde vaig sentir la tristesa de veure les malvestats produïdes pels primers bombardeigs. Era al matí de bona hora; encara no havia sortit de casa quan vingueren a dir-me que les bombes, que tots acabàvem de sentir, havien caigut al Poble Sec, una barriada de cases petites i gent modesta.” fragment.
I també escrigué un altre escriptor com Pere Calders, “ La clara consciència”
“ Per a mi, cada vegada que hi ha un bombardeig les víctimes són gent assenyalada d'antuvi. L'enemic bombardeja avui la ciutat, per exemple, i fa quaranta morts. Immediatament altres trenta, o cinquanta o cent persones formen l'equip per a ésser immolades en el pròxim bombardeig” fragment
No hay comentarios:
Publicar un comentario