Bibliografia

7- 26 de gener del 1939: La caiguda de la ciutat

Aquell 26 de gener de 1939, les tropes del general Franco confirmaven la noticia de l'ocupació de Barcelona. La llarga i terrible guerra, iniciada el 18 de juliol de 1936 amb l'aixecament de bona part de l'exércit espanyol contra el govern legítim de la República, havia finalitzat per als barcelonins.

Una guerra va dividir el país en dues zones clarament diferenciades: una controlada per les tropes rebels, dirigides pel general Franco, i un altra sota el poder del govern de la República.

Durant gairebé els tres anys que va durar el conflicte, l'exercit franquista va anar conquerint de manera progresiva els territoris que van quedar sota el control Republicà, entre ells Catalunya.

Amb el fí de la guerra, a Barcelona no va arribar la pau, sino que es va iniciar una dura postguerra que es va caracteritzar per la prohibicio de les institucions, de la llengua i la cultura catalana. Aquesta represió va ser especialment sagnant per a la capital catalana i per als seus habitants .

Molts barcelonins van perdre la seva feina per ser considerats contraris al nou règim, mentre que d'altres van ser empresonats o bé afussellats per haver defensat la legalitat republicana.

Per les noves autoritats Barcelona simbolitzava un dels indrets més destacats del catalanisme i del republicanisme, dos dels motius per quals les tropes rebels s'havien aixecat contra el poder legal republicà, per aquesta raó van creure convenient que la ciutat i els seus habitants paguessin amb escreix els seus pecats.

Aquets fet explicarian perquè Barcelona va ser l'únic territori conquerit per l'excércit franquista que va patir un règim especial d'ocupació que es va mantenir fins a l'agost de 1939, quatre mesos després del final de la Guerra Civil.

Per al franquisme era bàsic, per consolidar-se en el poder i imposar el terror entre la població perquè aquesta no poguès aixecar-se en contra seu. Per aquest motiu la repressió a Barcelona, com a tot Catalunya, va ser especialment dura i mai va ser condemnada per cap personalitat del règim.

6- L'impacte literari dels bombardeigs

Els bombardeigs de Barcelona van esdevenir de seguida una tràgica font d'inspiració literària. Els efectes devastadors, tant materials com anímics, d'aquestes accions, la seva crueltat i el seu dramatisme, la seva inexorabilitat i la por i la incertesa de la població a esdevenir-ne una víctima futura conferien a aquest tema un potencial literari enorme, del qual mostrarem alguns exemples.

En les multiples obres de memories personals que inclouen els anys de la Guerra Civil, com ara les del l'alcalde de l'época Carles Pi i Sunyer que va escriure “La Guerra 1936-1939 Memòries”,

“Va ésser llavors que com a alcalde vaig sentir la tristesa de veure les malvestats produïdes pels primers bombardeigs. Era al matí de bona hora; encara no havia sortit de casa quan vingueren a dir-me que les bombes, que tots acabàvem de sentir, havien caigut al Poble Sec, una barriada de cases petites i gent modesta.” fragment.

I també escrigué un altre escriptor com Pere Calders, “ La clara consciència”

“ Per a mi, cada vegada que hi ha un bombardeig les víctimes són gent assenyalada d'antuvi. L'enemic bombardeja avui la ciutat, per exemple, i fa quaranta morts. Immediatament altres trenta, o cinquanta o cent persones formen l'equip per a ésser immolades en el pròxim bombardeig” fragment

5- Reaccions internacionals davant els bombardeigs

La Guerra d'Espanya, va provocar un fort impacte en la política mundial dels anys 30. Tots els governs del món, tots els grups i els partits polítics, els intel·lectuals europeus i americans, van haver de definir la seva posició davant el conflicte bél·lic que enfrontava la societat espanyola.

D'ençà l'inici de la guerra, ambdós bàndols van buscar també suport i ajuts exteriors en els diversos governs europeus.

La República esperava per una banda tenir el suport dels governs democràtics, especialment de França. En canvi els militars insurrectes tenien situades les seves esperances en Itàlia i Alemanya. La intervenció directa dels països europeus a la Guerra d'Espanya, amenaçava de trencar el feble equilibri existent entre les democràcies i els feixismes autoritaris i podia agreujar encara més les tensions entre els governs.

Aquest perill va ser decisiu perquè França, el país que es trobava més amenaçat per Alemanya i Itàlia, proposés a la resta de governs europeus una política de no intervenció, política que acceptaren tots els països inclosos Itàlia, Alemanya i Rússia. Així el més d'agost de 1936 es creà el Comitè Europeu de No-intervenció en la Guerra d'Espanya, encarregat de vigilar que s'acomplissin els acords.

Itàlia i Alemanya en cap moment van respectar la no-intervenció, immediatament després de la signatura del tractat enviaren al bàndol franquista abundant material de guerra i nombrosos soldats per al combat.

Des de l'inici de la guerra el govern de Mèxic havia estat l'únic en mostrar suport a la causa republicana, però la seva llunyania de l'escenari de la guerra va fer que aquest suport fos gairebé simbòlic.

Altrament, entre els sectors obrers i progresistes d'arreu del món s'havia alçat un clam popular d'ajut a la República, que ben aviat es va materialitzar en la creació de Brigades Internacionals, formades per combatents estrangers antifeixistes de totes les nacionalitats, que es van adreçar a Espanya per lluitar al costat de la república. El seu nombre, mai no fou excessiu i de cap manera no es pot comparar amb el de desenes de milers de soldats italians i alemanys que van combatre en les files franquistes.

4- Els bombardeigs del Març de 1938

(La Gran Via) (El Port)

Els bombardeigs més importants sobre Catalunya durant tota la Guerra Civil van ser els dels dies 16,17 i 18 de Març de 1938. Fins aquells dies moltes de les destrosses i de les víctimes s'havien fet a la costa, al port, a la Barceloneta i s'havien acostumat a la presencia dels avions enemics. Tota aquesta tranquilitat va desaparèixer aquells dies de Març quan per primer cop es va atacar repetidament el centre d'una gran ciutat bombardejant des de l'aire.

L'ordre dels bombardeigs al centre de Barcelona d'aquella manera tan ferotge la va donar Mussolini en persona. El cap de l'aviació Italiana situada a les Balears va rebre un telegrama urgent de Roma que deia que s'iniciessin de manera repetida els bombardeigs a Barcelona. Posteriorment, Mussolini va declarar que els bombardeigs estaven destinats a minar la moral dels republicans mentre els nacionals avançaven per l'Aragò.

Franco el dia 18 va demanar suspendre l'operació per por de les reaccions internacionals. Franco no tenia pressa per acabar la guerra i aquesta intervencio, alhora que demostrava l'autonomia amb què operaven les forces italianes, entrava en confrontació amb la seva tàctica militar.

Aquests bombardeigs a Barcelona van servir a l'aviació Italiana per experimentar amb noves tàctiques militars . En lloc de concentrar els bombardeigs en un moment i en un lloc determinat, es van efectuar nombroses accions, repetidament en diferents indrets i diversificant el temps entre atac i atac, la qual cosa desconcertava la població i augmentava la sensació de pànic i indefensió.

Era el primer cop que s'utilitzava aquesta tàctica sobre la població civil.

(Casa en runes) (Imatge aeria dels bombardeigs de Barcelona)